Tractament de so i vídeo

Format d’Audi:

Un format d’arxiu d’àudio és un contenidor multimèdia que guarda
una gravació d’àudio. Hi ha molts de tipus de formats d’àudio:

-Ogg:

És un format d’arxiu contenidor obert i lliure compatible amb una varietat de còdecs, el més popular d’ells és el còdec d’àudio Vorbis. Els arxius Vorbis són generalmenten comparats amb els arxius MP3 en termes de qualitat. Però el simple fet que els mp3 siguin àmpliament admesos, dificulta la recomanació d’arxius ogg.

-MP3:

El format MPEG Layer-3 és el més popular per descarregar i emmagatzemar música. Mitjançant l’eliminació de parts de l’arxiu d’àudio que són essencialment inaudibles, els arxius mp3 es comprimeixen aproximadament a una desena part de la mida d’un arxiu PCM equivalent mantenint una bona qualitat d’àudio. Recomanem el format mp3 per emmagatzemar música. No és molt bo per emmagatzemar veu. Vegi aquí per una mostra de l’arxiu wav codificat mp3.

-WAV

Format d’arxiu d’àudio estàndard usat majorment en equips amb Windows. Comunament usat per a emmagatzemar arxius sense comprimir (PCM), de so amb qualitat de CD, la qual cosa significa que poden ser grans en grandària – al voltant de 10MB per minut de música. És poc conegut que els arxius wave poden ser també codificats amb una varietat de còdecs per reduir la mida del fitxer (per exemple els còdecs GSM o mp3). Una llista de còdecs comuns de fitxers wave poden ser trobats aquí. Mostra d’arxiu .wav.

Digitalització del so:

La taxa o freqüència de mostratge és el nombre de mostres per unitat de temps que es pren d’un senyal analògic per produir un senyal discret, durant el procés necessari per convertir-la d’analògic a digital. Com totes les freqüències, generalment s’expressa en hertzs (cicles per segon; símbol: Hz) o múltiples seus, com el quilohertz (símbol: kHz), encara que poden utilitzar-se altres magnituds.

En processament digital de senyals, la quantificació és la discretització d’un rang continu d’amplituds per arrodoniment o truncament de valors. El resultat serà un grup més reduït d’amplituds discretes.

Un còdec d’àudio és un còdec que inclou un conjunt d’algoritmes que permeten codificar i descodificar dades d’àudio; és a dir reduir el nombre de bits que ocupa un arxiu d’àudio. S’utilitza per comprimir senyals o arxius d’àudio amb un flux de dades (stream) perquè ocupin el menor espai possible, aconseguint una bona qualitat final, i descomprimir-los quan s’han de reproduir o manipular en un format més apropiat. S’implementa en programari (software), maquinari (hardware) o una combinació d’ambdós.

So estèreo:

Generalment, es diu so estereofònic o estéreo1 al gravat i reproduït en dos canals. Els discos de vinil, els CD àudio, la majoria de les estacions de ràdio FM, cassets i la totalitat de canals de TV i TV per satèl·lit, transmeten senyals d’àudio estèreo. El propòsit de gravar en so estereofònic és el de recrear una experiència més natural al escoltar-lo, i on, almenys en part, es reprodueixen les adreces esquerra i dreta de les que prové cada font de so gravada.

Formats de vídeo:

MPEG-4, és el nom d’ ‘un grup d’estàndards de codificació d’àudio i vídeo AIXÍ com la Seua tecnologia relacionada normalitzada paper grup MPEG (Moving Picture Experts Group) d’ISO / IEC. Els usos Principals de l’estàndard MPEG-4 són a els fluxos de Mitjans Audiovisuals, la distribució en CD, La transmissió bidireccional per Videofon i Emissió de televisió.

Els arxius MOV, són 1 format de vídeo i àudio, creat per a ser reproduïts per QuickTime Player.

Windows Media Video és un nom genèric que es dóna al conjunt de algoritmes de compressió situats en el set propietari de tecnologies de vídeo desenvolupades per Microsoft, que forma part del framework Windows Media.

WMV no es construeix només amb tecnologia interna de Microsoft., Microsoft ha utilitzat la seva pròpia versió no estandarditzada de MPEG-4. El vídeo sovint es combina amb so en format Windows Media Audio.

El format WMV és reproduït per una àmplia gamma de reproductors, com BS.Player, MPlayer o Windows Media Player, l’últim només disponible en plataformes Windows i Macintosh (sense compatibilitat completa). En el cas de reproductors aliens a Microsoft, com ara el citat MPlayer, és freqüent utilitzar una implementació alternativa dels formats, com ara la de FFmpeg.

Flash Video (FLV) és un format contenidor propietari que va ser àmpliament utilitzat per a transmetre vídeo per Internet sobre el complement Adobe Flash Player (anteriorment conegut com Macromedia Flash Player), des de la versió 6 a la 10. Els continguts FLV poden ser incrustats dins de arxius SWF. Entre els llocs més notables que utilitzaven el format FLV es troben Reuters.com, Yahoo! Video, Google Vídeo o YouTube.

 

Renderització d’un vídeo:

El renderitzat de vídeo és el procés d’utilitzar programes computacionals per generar una imatge basada en un objecte o model existent. Això és utilitzat en els efectes visuals del cinema i la televisió, a més d’altres camps.

Edició no lineal de vídeo:

Es denomina sistema d’edició no lineal en la terminologia del vídeo i sistema de muntatge no lineal en la terminologia del cinema a un sistema d’edició pel qual es poden ampliar o reduir qualsevol seqüència d’una edició o muntatge sense alterar ni danyar les seqüències o quadres posteriors.

Aplicacions Audacity i OpenShot:

Audacity és un programa multiplataforma de gravació i edició d’àudio. La part gràfica ha estat feta amb la llibreria wxWidgets. És un programa multiplataforma i es troba disponibles en diversos idiomes incloent el català.

OpenShot Video Editor és un editor de vídeo no lineal de codi obert programat en Python, GTK, i el framework MLT. Robust i fàcil d’usar per a la plataforma GNU/Linux.

 

Base de Dades.

Una base de dades és una entitat en la qual es poden emmagatzemar dades de manera estructurada. Diferents programes i diferents usuaris han de poder utilitzar aquestes dades. Per tant, el concepte de base de dades generalment està relacionat amb el de xarxa, ja que s’ha de poder compartir aquesta informació. Generalment es parla d’un “Sistema d’informació” per a designar a l’estructura global que inclou tots els mecanismes per compartir dades.
L’administració de bases de dades es realitza amb un Sistema de Gestió de Bases de Dades (SGBD). El SGBD és un conjunt de serveis (aplicacions de programari) que permet als diferents usuaris un fàcil accés a la informació i proporciona les eines per a la manipulació de les dades trobades a la base (inserir, eliminar, editar).
SQL és un llenguatge de programació estàndard i interactiu per a l’obtenció d’informació des d’una base de dades i per actualitzar-la.

Libre Office i Open Office

Els programes Libre Office i Open Office son dos programes Ofimatics de  codi obert i distribució lliure.

L’Open Office va ser creat al 2002 per la administració Sun Microsystems però després, el projecte va ser adquirit per Oracle Coporation. En canvi el Libre Office va sorgir al 2010 com una bifurcació de OpenOffice ja que després de que la Corporació Oracle  compres el projecta, aquest va començar a perillar. Després de un temps i després de que els dos projectes es tornessin estables, els dos programes se van començar a desenvolupar de forma paral·lela, donant forma poc a poc a les versions actuals dels programes.

Disseny de pagines Web

HTML es un llenguatge de marques utilitzat per elaborar pagines web, en ell tens que posar marques (tags html) per definir el text de la pagina i el CSS, es un llenguatge de disseny gràfic fet per definir i crear la presentació d’un document HTML.

En canvi el CMS són programes com WordPress els quals et permeten crear altres pagines web i contingut   diferent sense tenir que programar des de cero.

asdfcap2